«Per què l’edat dels homes? Perquè el meu avi formava part de la darrera generació d’europeus occidentals que un vespre capcinejaven i provaven d’adormir-se tot sabent que l’endemà potser moririen en el camp de batalla.»

Aquest relat, que parla de l’edat dels homes, comença amb una dona. Arran de la malaltia de la Pepa, s’evoca la història del seu marit, l’avi de l’autor, que va viure els grans conflictes europeus del segle XX: va lluitar amb la República a la Guerra Civil, el van fer presoner i va acabar allistat a la División Azul en la campanya contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

Amb una prosa elaborada, suggestiva i precisa, Hèctor Bofill transita per un gènere fronterer entre la novel·la, el reportatge i el llibre de memòries per reconstruir un relat coral punyent, íntim i èpic, sobre les grans tragèdies de la història recent i sobre com entre les cendres de l’horror ressorgeix la guspira de l’esperança, de la tendresa i de la felicitat.