Tot el que et va ser donat

d'engendrar t'esgarrifa

però si ho dius dins d'un ou

no ho sent ningú.

Una història de por i de persecució hipocondríaca; lovecraftiana; és el clam d'algú que qüestiona la lògica reproductiva, proliferant, dels organismes vius i juga a limitar-los. Amb tot, és també una apologia de tota forma de vida, sobretot de les que fugen de categories hegemòniques; la seva observació serveix per denunciar les pràctiques humanes que ens aboquen a l'extinció: el capitalisme, el feixisme, l'especisme. Una advertència sobre els perills del món modern i enmig d'aquesta irreverència, la rendició a un amor despullat de convencionalismes.