Quan a Louis Armstrong li van posar una corneta a les mans perquè despertés tot l’orfenat, amb la primera nota va entendre que havia nascut per ser músic. Ella Fitzgerald vivia al carrer, vestia parracs i duia sabates d’home, però es va jurar que un dia faria seus els escenaris. En plena allau de repressió racista, el veïnat de Harlem va ser capaç d’inventar el ball més excitant dels anys trenta. Als camps de concentració nazis, hi havia joves que cantaven swing a mitja veu per sobreviure dia a dia. I, moltes dècades després, a la Nova Orleans devastada pel Katrina i la negligència política, centenars de persones es conjuraven entre les runes perquè les trompetes, les tubes i els timbals els ajudessin a reconstruir les seves vides.

A Swing, swing, swing, Jordi Martí-Rueda ens ofereix un vibrant mosaic de relats entrellaçats que evidencien que el swing i el lindy hop van ser molt més que una música i un ball. Un viatge apassionant que ens transporta a Louisiana, Nova York, Chicago, la França ocupada o l’Alemanya nazi per reviure les extraordinàries històries dels homes i les dones que van revolucionar les pistes de ball mentre desafiaven el racisme, el feixisme i el masclisme. Vides de jazz, rebel·lia i ball que ens han deixat un llegat extraordinari: com obrir escletxes d’esperança en temps de foscor.