És un capvespre de maig. Un home, aturat a la porta de la casa unifamiliar, amb les claus a la mà, veu com una figura ha tombat la cantonada i s'acosta. La reconeix: és el seu fill, que també l'ha vist. Tots dos senten la mateixa angoixa, la mateixa fredor. Aquest primer capítol és el final de la història i la novel·la ens portarà a conèixer els fets precedents, els que els han conduït fins allà, a aquesta distància estranya i crispada. Tornarem al matí d'aquell mateix dia de maig, els veurem despertar-se i els seguirem --també a alguns personatges més-- en unes hores decisives. Potser descobrirem que els personatges secundaris poden ser els principals, que la vida està cosida per l'atzar i la casualitat, que les il·lusions poques vegades s'acompleixen, que tots vivim diverses vides i difícilment encaixen. Els itineraris de sis personatges s'aniran creuant al llarg d'un dia tens i feixuc, que acabarà desfermant-se en un esclat de violència estèril.

Després de la bona acollida de Mapa mut, Rubèn Intente confirma el seu talent amb una novel·la d'intriga narrativa en què els joves busquen el seu lloc sota el sol i els adults malden perquè el seu món personal no s'ensorri.



Rubèn Intente va néixer a principis del darrer terç del segle passat i és força congruent pensar que s'hi va quedar una mica encallat --enyora fumar dins dels bars i és molt poc destre amb els enginys electrònics--. Escriu poc (quanfa vacances) i treballa massa (precisament quan no les fa), en conseqüència només té una novel·la publicadaMapa mut (Angle Editorial 2010). Uniformement desordenatés la seva segona novel·la, fruit dun estrany rampell d'inspiració, segons diu, que es va interposar entre Mapa mut i la novel·la que ara està escrivint, una tarda d'octubre, quan tornava a casa en un tren de la línia del Vallès ple a vessar a causa de la vaga de treballadors dels FFCC.

Article a Núvol: http://www.nuvol.com/critica/ruben-intente-uniformement-desordenat/