Pasar al contenido principal

estranys, Els

Secció
Ressenya

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

Els estranys és una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

Després de traduir grecs i alemanys durant força temps, Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va sorprendre els lectors amb un assaig guspirejant, El gos cosmopolita i dos espècimens més. El gust per fondre en una mateixa obra la narració i la reflexió, que ja es manifestava en aquell llibre, l’ha portat a escriure la novel·la que teniu a les mans.