El DISSABTE 27 de Gener a les 18h. us convidem a una conversa amb Maria Bohigas (Editora de Club Editor) i Arnau Pons (Traductor, assagista i poeta) que entrarà a l' època i la trama de "Cartes de Mahalta" i "La mort i la primavera".

Conversa moderada per Guillem Miralles (Co-editor de Paper de vidre). Lectures de la mà d'Anna Brullet, Anna Fernández i Agnès Petit.

Club Editor, l’editorial catalana independent fundada el 1959 pels escriptors Joan Sales i Xavier Benguerel, i actualment dirigida per la néta de Joan Sales, Maria Bohigas, ha editat, la tardor del 2017, dos llibres excepcionals escrits en el context de les principals guerres que impactaren en la població europea a la meitat del segle XX, i que aporten noves visions i perspectives sobre l’època per com són escrites i per qui són escrites:

• En primer lloc, Cartes a Mahalta, en què dos dels membres que formaren part del que Montserrat Casals anomena “triangle de vèrtexs perfectes” prenen la paraula. Per una banda, el poeta Màrius Torres, a qui Joan Sales escrigué un munt de cartes publicades a Cartes a Màrius Torres. D’altra banda, Mercè Figueras, fins ara inèdita literàriament, a qui Pompeu Fabra reconeixia un veritable talent d’escriptora malgrat les seves faltes d’ortografia. L’altre vèrtex, l’editor i escriptor Joan Sales, és al front d’Aragó durant bona part del període en què Torres i Figueras, internats al sanatori per a tuberculosos de Puig d’Olena s’escriuen aquestes cartes creuades. La malaltia, la proximitat de la mort, el paper de la dona i dels malalts durant la guerra, la literatura i l’amor com a refugi, tot mentre s’esdevé el conflicte bèl·lic que aviat ensorrarà totes les esperances i els anhels del període republicà. En paraules de Montserrat Casals: “eren romàntics, seductors, desesperats i vuitcentistes tots ells”, “el sanatori de Pug d’Olena és la nostra Muntanya Màgica [referint-se a la novel·la de Thomas Mann]”. Una amistat que inspirarà a Joan Sales per escriure Incerta Glòria, i que a partir de la seva publicació veu estroncada la relació d’amistat amb Mercè Figueras.

• En segon lloc, La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. La novel·la que Rodoreda escriu i reescriu durant el seu exili a Ginebra des de finals dels cinquanta i que és rebutjada pels jurats dels premis barcelonins de la Catalunya d’aquella època. L’obra que va enamorar a Armand Obiols, el crític i amant de Rodoreda mentre l’escrivia, i que Joan Sales no va poder editar abans de la mort de Rodoreda el 1982 i la seva pròpia mort el 1983, i que hagué d’esperar a ser publicada per Club Editor per la vídua de Joan Sales, Núria Folch, el 1986. Maria Bohigas escriu: “De què parla La mort i la primavera? D'un poble on el desig és perseguit des de néixer fins a morir. D'unes formes consuetudinàries de tortura, i dels mites magnífics que les justifiquen. Del ferrer que vigila que s'hi sotmeti tothom. Del senyor que se les salta. Del pres que diu: "tenen por. Volen tenir por. Volen creure i volen patir... La por del desig se'ls menja." Ara ha estat reeditada amb uns capítols annexos i un postfaci d’Arnau Pons que n’ha revisat la reedició.

Us hi esperem!