“¿Para qué me sirve a mí una revolución, por estupenda que sea, si yo sigo permaneciendo eternamente sufriente y miserable en mi esqueleto… La única buena revolución es aquella de la que me puedo beneficiar yo, y gente como yo" (A. Artaud.)

El dijous 15 de gener a les 19h amb el Santiago Lopez Petit obrirem un diàleg a partir de la seva última publicació "Hijos de la noche" des d'on parlarem del voler viure, de les malalties de la normalitat, de la politització de l'existència. 

El relat autobiogràfic amb què comença aquest llibre descriu un procés de destrucció causat per la malaltia i que aboca a la desesperació. Res a veure amb la nit dels romàntics o dels místics. La nit del malestar és la impossibilitat de viure, i alhora, la mesura de la vida que estem disposats a tenir. Les referències filosòfiques que apareixen en el text tenen com a únic objectiu eliminar aquells obstacles que, com el pensament tràgic, el romanticisme o el nihilisme, bloquegen l'avanç d'aquesta travessa. Desbrossat el camí vam descobrir que el malestar que avui ens aclapara té a veure amb les malalties de la normalitat (síndrome de fatiga crònica, depressió ...). Els malalts de normalitat són una ombra de la vida, però en ells habita una veritat que impugna l'ordre social. El voler viure és la seva malaltia, però també la seva manera de desafiar el món. Com travessar la nit quan la nit es porta a sobre? Aquesta pregunta té ara una resposta més concreta: el voler viure es converteix en desafiament quan ens assumim com anomalia, quan lluitem a mort amb la vida. En solitud, però en companyia d'una aliança d'amics: Artaud, Lautréamont, Kleist ... i tots aquells que en polititzar la seva pròpia existència ens mostren que és possible resistir-se a la realitat.