Buit

Total: 0,00 €

Materiales para la disidencia del 99%

Mesures que contempla la reforma del Codi Penal:

  • La reforma introdueix la possibilitat del tancament perpetu en hospitals psiquiàtrics.
  • Entre les mesures que es portaran a terme hi trobem la “llibertat vigilada” o la “medicació forçosa” fora de l'àmbit hospitalari. Per exemple, la persona haurà d'assistir a un manicomi a buscar la medicació sinó vol ser tancada de nou.
  • Les intervencions es faran a partir de conceptes judicials i no més hospitalaris. El poder dels jutges es renova.
  • El nou codi penal torna a obrir la porta a l'eugenèsia social per la via de la castració química.
  • Cap democràcia europea té un codi penal tan extrem com el que l'actual govern vol posar en marxa. Aquesta reforma trenca la proporcionalitat entre mesures de seguretat i els actes comesos.

Un Estat penal.

Per contestar la pregunta, Què és una mesura de seguretat?, direm que a les persones declarades ininputables, degut a un trastorn de salut mental, no se les pot condemnar. Ara se substituirà la presó pel psiquiàtric. Des de l'any 95 no es podia tancar a ningú que ha comès un crim durant més temps a un psiquiàtric que a la presó. Ara aquest temps podrà ser indefinit.

D'alguna manera, per posar un exemple conegut, la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco relata la història d'algú que no ha comès un crim i que acaba tancat indefinidament a un psiquiàtric. No sembla exagerat pensar aquesta peli com un paral·lelisme amb la realitat actual. De fet, a Espanya, ara, per un delicte menor comès per una persona amb diagnòstic no es coneixerà la duració del tancament. Quan surti, ho farà amb medicació forçosa i llibertat vigilada.

Motius de fons per relacionar trastorns mentals amb la perillositat social.

Hernan Maria Sampietro, integrant de Activament apunta  "sobre la nova criminalització de les persones amb trastorn de salut mental s'ha de dir que l'argumentació parteix d'una doble mentida. En primer terme, les persones amb trastorn de salut mental són més víctimes de maltractaments que la resta. En segon lloc, les estadístiques assenyalen que la relació entre crims i trastorns mentals, argument principal per portar a terme la reforma del codi penal, són falses. De fet, a Espanya, des de que es portà a terme la “desmanicomització” l'índex de crims ha baixat. En certa manera, es recupera el concepte de Perillositat Social, un dels aspectes més tèrbols de la Llei Corcuera i la Llei de Vagos y Maleantes per jutjar persones i no actes".

Lucía Estrella, integrant del Col·lectiu Radio Nikosia, assenyala que la reforma, en molts sentits, vindria a legalitzar pràctiques que sense ser legals ja s'estan aplicant a les persones a les quals se'ls diagnostica algun tipus de trastorn mental: "La reforma del codi penal legitima pràctiques que ja s'estan donant per fora de la llei ", comenta Lucía. En aquest sentit, "a més de la persistència de les pràctiques estigmatitzants, el que busca la reforma és fer punible la bogeria".

Què es pot fer?

Informar, difondre i oposar-se. Hi ha molta gent fent-ho. A Catalunya hi ha el Col·lectiu de Salut Mental format per més de 10 entitats. (radio nikosia, asamblea de majaras, activaMent, Federació de Salut Mental de Catalunya...)

La lluita contra la patologització de la vida quotidiana és molt necessària degut a moltes causes. Entre elles l'elevat nombre de casos diagnosticats de Trastorn de dèficit d'atenció en infants per exemple.

A més de la denúncia, hi ha la necessitat de generar i crear espais de vida i trobada per trencar amb la situació. Les pràctiques institucionals punitives produeixen un sentiment que fan més difícil portar una vida vivible per això el repte està en la creació de teixits densos, resistents, col · lectius que generin polítiques de sostenibilitat de la vida en el seu sentit ampli.

 

Llibres recomanats

Recullen notes: @joanomada - @alxu_

Politica de privacitat | Drupal Commerce adaptat per Communia