Diàlegs davant el racisme estructural.

Necessitem un feminisme que sigui eina de transformació social. Hem vist la potència d'anar plegades i albirar horitzons comuns. Aquests horitzons i aquesta manera d'entendre, practicar i teixir les maneres del caminar feminista intuïm que no només han de ser disputats i treballats al carrer, sino també micropolíticament a l'interior dels nostres espais de composició, els nostres vincles i aliances i de nosaltris mateixes com subjecte polític o cossos polítics. És per això que ens convoquem i ens trobem en aquest espai d'autoformació que té com a intencionalitat explícita posar en diàleg l'agenda feminista amb les lluites antiracistes.

El cicle té la intenció de llegir juntes i desgranar amb altres una sèrie de textos savis que obren o interpel·len preguntes fonamentals i, a la vegada, socialitzar entrevistes, vídeos, repositoris d'idees i lluites vinculades per contribuir des d'aquí a la circulació de materials que suma al repte de fer que l'agenda feminista esdevingui agenda anticolonial i antiracista.

Tres sessions per a pensar col·lectivament:

• Batalles enfront la jerarquització racial | En primer lloc, abordarem com s'ha configurat històricament i com opera la jerarquització racial. Concretament repassarem una genealogia de les articulacions entre gènere, sexualitat i raça, i el seu paper central en la conformació de les nacions europees. Nacions que es forjaran sobre la base d'un model de mare (màtria) "modern, blanc i sa" tot justificant des de la matriu científic-mèdica la dominació del cos de les dones negres i els cossos esclaus. Realitzarem aquesta primera sessió a partir de la lectura de "La matriz de la raza" d'Elsa Dorlin (Editorial Txalaparta).

• Lluites per a la reproducció des del camp | El segon mes ens preguntarem sobre com l'economia feminista pensa els treballs de reproducció social al camp, treballs sostenidors en gran mesura de la vida alimentària de les ciutats. Feines altament feminitzades i, en molts casos, part de programes estatals de "migració controlada". Partint d'aquesta constatació, volem posar al centre les lluites que sorgeixen de dones treballadores auto-organitzades al camp i des del camp. Un territori que cal no oblidar en el moment de configurar la idea de cures, reproducció social i economia feminista, i per tant, d'agenda feminista i de moviments socials urbans en general. Realitzarem aquesta segona sessió a partir  de la lectura de "Las señoras de la fresa" de Chadia Arab (Ediciones del Oriente y del mediterráneo).

• Desobediències al privilegi blanc occidental |  Finalment ens resulta fonamental la pregunta: què és "desobeir" des de Europa? Ens preguntem com podem repensar aquest privilegi de la mà de lectures clau per parlar de les desobediències que teixeixen aliances territorialitzades, fan escac al règim de fronteres de la UE i encarnen experiències concretes de socialització de drets i desnaturalització d'un sistema social que històricament ha perpetuat l'exclusió, marginació i inclusió diferencial. Realitzarem aquesta tercera sessió a partir de la lectura de "Mujer de frontera" (Editorial Península).

Informació general:

• Sessions-> El cicle està format per una sessió mensual gratuïta. A cada sessió ens centrarem en un dels llibres.

• Inscripció prèvia -> Per a participar del cicle cal inscriure's previament via mail a info@synusia.cc

• Format -> Virtual.

• Aforament -> Limitat (25 persones)

• Organitza: Synusia i Institut de les desigualtats.