Article d'Ander Zurimendi aparegut al diari de Terrassa el 3 de gener de 2024. També pots llegir l'article aquí

Només són pistes. Intuïcions. I és que el 2024 tot just acaba de començar. Però ja s’albiren algunes de les temàtiques que centraran la discussió pública en el món de les idees.

En fem una cartografia de la mà d’Alcira Padín i Laia Badal, llibreteres de Synusia, que proposen algunes lectures per cadascun dels debats.

Per exemple, el de la demografia. El fet que Terrassa hagi passat de ser la 3a ciutat més poblada de Catalunya a ser-ne la 4a ha provocat alguns laments “terrassenquistes” a xarxes socials. Tanmateix, el creixement per se, sense tenir una ciutat cohesionada i sense límits, és mal negoci. Una reflexió sobre el debat del decreixement el planteja Luis González Reyes al seu “Decrecimiento, del qué al cómo” (editorial Icaria).

Privilegi blanc

També local ha estat la polèmica sorgida per l’origen familiar dels primers nascuts de l’any, que en algunes regions sanitàries han estat d’arrels migrades. I contra els atavismes xenòfobs, lectures que ens interpel·len dels nostres privilegis. Com ara “¿Qué hacer ahora con el racismo blanco? Del paternalismo al apoyo mutuo”, d’Emma Dabiri (Katakrak) i “Jo (anti) racista. Una proposta per a treballar el privilegi blanc”, d’Ana Cameros Zabala (Caliu).

Informe PISA

Un altre debat que ha mogut rius de tinta als diaris ha estat l’informe PISA i els demolidors resultats a la baixa. De fet, i relacionat amb el punt anterior, membres del Departament d’Ensenyament ho van atribuir inicialment a una major presència de nens migrats en la mostra.

Per un debat enriquidor, Alcira Padín recomana la lectura de “Una pedagogía desobediente” (editorial Octaedro). Un altre punt de referència és la filòsofa Marina Garcés i el seu “Escola d’aprenents” (Galaxia Gutemberg).

Dins el debat educatiu, potser una de les grans qüestions és la digitalització dels infants. “Hem de repensar què en fem dels telèfons mòbils i de les ‘tablets’, dins les aules”, explica al seu torn Laia Badal. Prohibirem, doncs, finalment els mòbils a les aules?

I és que a més digitalització i hipervincle, menor capacitat de mantenir la concentració.

Addicció a les pantalles

“Recomanem el llibre ‘Pantalles que no et domini’, que a més està adreçat al públic adolescent i juvenil; i no als pares i mares, com habitualment”, diu Alcira Padín. “I l’il·lustrador del llibre és el terrassenc Kim Amate”, afegeix.

Però Alcira apunta què també passa en els adults, doncs la dependència de l’smartphone és intergeneracional. “Està agradant molt ‘El valor de la atención’, de Johann Hari, en aquesta societat cognitivista en la qual vivim”, sosté.

D’aquí es deriva una altra pregunta: Què fem amb ChatGPT i la Intel·ligència Artificial? O també: Ara que Elon Musk s’ha tornat boig, hi haurà una migració a gran escala a una altra xarxa social?
Per ara, almenys, reflexionar sobre les plataformes digitals. D’aquí que recomanin “Utopías digitales”, d’Ekaitz Cancela, pensador basc que va visitar recentment l’Ateneu Candela per presentar el seu assaig.

Moda per allò “retro”

Per què darrerament està tan de moda tot allò que sigui retro? El gust per allò vintage es va posar de moda com a fugida en fals al passat, perquè el sistema no ens deixava somiar amb res nou. Ho explica Mark Fisher al seu molt recomanable “Realisme capitalista”.

Saltem d’aquí al fet LGTBIQ+, des del qual un dels debats l’obre Cristo Casas amb el seu provocador “Maricas malas”, on proposa una repolitització de les dissidències sexuals.

En línia amb els anteriors trobem les novel·les gràfiques de Liv Strömquist, que reflexiona sobre l’amor en temps capitalisme d’una manera molt accessible i atractiva. Cal destacar “No siento nada”.

I ja sabem que la crisi ecosocial és una realitat. “Però necessitem sortir dels nostres espais”, diu Padín, que és la idea força de “Passar a l’ofensiva”, de Josep Maria Busqueta.

Espiritualitat: incòmode per l’esquerra

“Un dels reptes que tenim és incorporar la mirada en el camp de l’espiritualitat”, explica Alcira Padín. “Perquè la dreta et ven el ioga, el mindfullness, l’autoajuda… I l’esquerra està fugint del debat”, afegeix. De fet, creu que hi ha pràctiques espirituals que també tenen components emancipatoris.

Hi posa tres exemples. Per començar, el llibre “Luz en lo oscuro”, de la filòsofa “chicana” per excel·lència Gloria E. Anzaldua, amb uns coneixements tant catedràtics com camperols. “Ella demostra que hi pot haver altres epistemologies que desbordin l’hegemonia occidental”. En segon lloc, cita el darrer assaig de Simone Weils, “La gravetat i la gràcia”, que acaba d’editar Fragmenta.

I en darrer lloc, presenta la figura d’ Helios F. Garcés, qui aquest 2023 ha impartit precisament un curs sobre espiritualitat a Synusia. I més concretament, proposa la lectura de “Religión Vs Revolución. Malcolm X, musulmán de la liberación” (editorial Bellaterra). També parla de la dimensió metafisica de les revolucions negres i d’altres maneres d’apropoar-nos a la religiositat.

Geopolítica: D’Ucraïna a Palestina

Si l’any passat era la guerra entre Ucraïna i Rússia el conflicte que més preocupació generava, l’atenció del món (sempre tan volàtil) mira ara cap a la Franja de Gaza i Israel. “Cal que llegim sobre Israel, perquè la Nakba existeix des de l’any 1948”, explica Alcira Padín.

D’aquí que recomani la reedició que Tigre de paper ha fet de “El meu poble viurà”, de Leila Khaled. “És un procés no només d’ocupació, sinó també d’extractivisme dels recursos”, explica la llibretera, abans de vaticinar: “D’aquí una dècada, veurem superhotels a la Franja”. També recomana Shlomo Sond (“La invención del pueblo judío”) i Mahmud Darwish (“El poeta troyano”).

Lawfare a Amèrica Llatina

També hi ha pràctiques extractivistes dels recursos naturals, com al Perú. “Allà hi va haver un cop d’estat al 2023, tot i que ho venguin com el contrari, I va ser per una matèria mineral com el liti”. I a l’Equador: “S’està conformant un narco-estat, en el que les elits fan processos d’exploració pel control”. O l’Argentina: “S’estan posant en dubte tots els consensos, com el paper dels militars a la Dictadura”.

Perú, Equador, Argentina. L’arribada de Milei. “Crec que a banda de fer una lectura sobre Milei i endavant, ara ens cal llegir textos veterans per entendre el present”, diu. I cita explícitament “Conversaciones con Allende”, de Régis Debray, que Verso Books ha editat el 2023.

Feminisme decolonial

També té una arrel geopolític el debat sobre la colonialitat del gènere. Vet aquí dues visions: des d’Abya Yala, “Feminismos decoloniales y transformación social”, d’Ochy Curiel en diàleg amb Diego Falconí Trávez (Icaria).

I des d’una visió més africana, “La invención de las mujeres”, d’Oyèrónké Oyewùmí, tot explicant “com el gènere binari s’inventa a Europa per a organitzar la feina”, diu Padín.