Ressenya
PREMI NOBEL DE LITERATURA 2024
Una novel·la emocionant que ens parla de les ferides col·lectives, de la repressió i de la violència humana.
«Abans teníem a dins un vidre que no es trencava. No estàvem segurs que fos vidre, però era sòlid i transparent, així que fent-nos miques els vam demostrar que teníem ànima. Els vam demostrar que érem éssers humans, fets de vidre, però de veritat».
Maig del 1980. La ciutat de Gwangju es mobilitza contra la dictadura militar de Jeon Duhwan, que uns mesos abans ha pres el poder a Corea del Sud. L'oposició civil, liderada pels estudiants universitaris, es revolta a favor de la democràcia, però l'exèrcit reprimeix cruelment les protestes i dispara indiscriminadament a la multitud. Després de la terrible matança, un jove busca el cadàver d'un amic, una ànima intenta aferrar-se al seu cos abandonat i als seus records, i un país esclafat amb brutalitat busca la seva veu. En aquesta novel·la polifònica, les víctimes i els supervivents que les ploren s'enfronten a la censura, la negació, el perdó, la culpa i la memòria d'un episodi traumàtic que segueix ressonant en els nostres dies.