«Aquí també, Domitila!» és el que li deien quan denunciava les injustícies que vivia el seu poble. A les faveles del Brasil, xerrant amb les minories ètniques del Canadà, en els actes de denúncia de l’agressió imperialista a l’Amèrica Central…

Aquest llibre recull el testimoni de la revolucionària boliviana Domitila Barrios Cuenca, durant la vaga de fam que va fer caure la dictadura d’Hugo Banzer el 1978 i durant les seves gires a l’exili per Europa i Amèrica els anys posteriors. Entre les seves pàgines hi trobem relats de lluites contra les injustícies, reflexions sobre la solidaritat entre pobles i entre companyes, i un fil conductor carregat de tendresa, empenta i perseverança.

Enmig d’una de les seves conferències a Europa, contestant la pregunta d’una dona preocupada amb la situació de fam i pobresa dels nens i nenes bolivians, és ben clara i afirma: «com més gran sigui l’ajuda a la lluita dels nostres pobles, més aviat se solucionaran els problemes de tots els nens».Domitila ens mostra com les lluites contra les injustícies i la solidaritat internacionalista són causes polítiques, i que s’han d’enfrontar i treballar com a tals.

Nascuda a Pulacayo el 1937, va morir uns mesos després d’acordar la present edició en català, el març de 2012. En un sentit homenatge, ens disposem a donar contingut a les seves paraules: «Seria important que tots els qui visitem altres llocs poguéssim explicar el què veiem, perquè els mitjans de comunicació internacionals, en la seva majoria, estan controlats pels capitalistes i distorsionen les informacions, la realitat.» Aleshores, el llibre també és un mitjà de comunicació i de lluita.