La desigualtat no és pas una qüestió econòmica o tecnològica: es una qüestió ideològica i política.

Dit d’una altra manera, el mercat i la competència, el benefici i el salari, el capital i el deute, els treballadors qualificats i els no qualificats, els nacionals i els estrangers, els paradisos fiscals no existeixen com a tals. Són construccions socials i històriques que depenen íntegrament del sistema legal, fiscal, educatiu i polític que hem triat.

Capital i ideologia és una història alhora econòmica, social, intel·lectual i política dels règims desiguals,  des de les societats esclavistes antigues fins a les societats hípercapitalistes modernes, basat en dades comparatives inèdites. D’aquesta anàlisis se’n desprèn una conclusió important: la lluita per la igualtat i l’educació és el que ha permès el progrés humà, i no pas la sacralització de la propietat, l’estabilitat i la desigualtat.