Llegir la correspondència entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West és com mirar per un espiell i enrojolar-se de tant en tant. Aquestes cartes, carregades de desig, complicitat i absències que pesen, ens submergeixen en una de les històries d’amor literàries més apassionants del segle XX.

Des del primer encontre en un sopar el 1922 fins a la mort de Virginia, les seves paraules dibuixen una relació intensa i transformadora, que travessa dècades i continents enmig d’un món en canvi constant. Flirtegen, es posen sobrenoms, es consolen i es reclamen, mentre participen en la vida cultural efervescent del cercle de Bloomsbury i es consoliden com a escriptores imprescindibles.

Entre silencis i declaracions ardents, entre la gelosia i l’adoració, Vita i Virginia van ser l’una per a l’altra un far, un bany de serenor, l’absència que dol, una confessió, l’aspirina al gerro d’aigua que fa revifar la flor pansida. Aquesta correspondència, plena de vida i d’intimitat insòlita, és un tresor literari que captura l’essència d’un amor inoblidable.