Vuit relats ucrònics barcelonins

Dins de la ciutat real existeixen sempre unes ciutats imaginades, somiades i possibles. Entre finals del segle XIX i mitjans del XX, es van realitzar desenes de projectes arquitectònics i urbanístics i es van dissenyar nombroses il·lustracions on s’imaginava una Barcelona molt diferent de la que tenim avui en dia. Eren diferents escenaris que, per diversos motius, no es dugueren mai a terme. A l’antologia que presentem hem recuperat alguns dels projectes que mai es van realitzar i hem demanat a vuit autors escriure un relat de ficció per a cada projecte, dibuixant-se d’aquesta manera una Barcelona alternativa i ucrònica.

Amb els relats, hem volgut palesar que la manera com pensem la nostra relació amb la ciutat és també una forma de reflexionar entorn la manera com vivim; les diverses “crisis” que vivim actualment fan que pensar la nostra relació amb la ciutat sigui una necessitat més imperant que mai. Si, com va proposar Mario Praz, l’arquitectura és una de les pràctiques materials i culturals que mostra el ductus d’un període determinat, és a dir, la mentalitat o la visió del món dominant, els relats mostren que, amb l’arquitectura imaginada, és possible veure les esquerdes de la ciutat, les especulacions crítiques que es poden bifurcar cap a l’utòpic o el distòpic.

Els relats configuren així el corpus d’una ciutat alternativa que obre dimensions espai-temporals estimulants i que imagina noves relacions socials, econòmiques i culturals entre matèria, orgànica i inorgànica, i entre animals, humans i no humans.

Segons escriu Calvino a Le Città Invisibili: «els futurs no realitzats són només branques del passat: branques seques». Pot ser que així sigui, però una branca seca pot explicar molt del que s’ha estat, del que es podria ser i potser, també, del que se serà.