Àngel Esquius té uns 50 anys, és alt, prim, amb una mata de pèl de color blanc, sempre despentinat. És vidu i té dos fills, la Mònica i l’Oriol, que li ha donat dos néts. Actualment no té parella, la seva filla s´ocupa de buscar-li algun “ligue” i ell està una mica enamorat d´una companya. Viu a la Gran Via, condueix un Golf, llegeix Raymond Chandler i a la nit veu pel·lícules de cinema negre. Li agrada escoltar Marianne Faithfull. Segons el seu cap té un coeficient intel·lectual de superdotat, encara que potser només ho sigui en comparació amb els seus companys d´agència. Si s´escau és un home d´acció encara que la seva principal característica és ser un home normal. En aquesta cinquena entrega, tot comença quan a l’Esquius li demanen que investigui un crim per ajudar a un periodista que ha estat detingut per assassinat, i que presenta la coartada més marciana i estrambòtica que s’hagi pogut sentir mai. L’Esquius recorrerà el camí de les teories conspiradores i es veurà embolicat en el món de la publicitat i les màfies russes. Mentrestant, la Beth investiga la fidelitat d´una dona per encàrrec del seu marit ... i acaba entrant en un embolic de proporcions desmesurades.