Un confinament a Igualada és un recull de textos que van ser escrits i publicats diàriament durant els 66 dies de confinament de la Conca d’Òdena. L’autora, la igualadina Alba Llobet, va iniciar el joc literari com a mer passatemps: “tenia la necessitat de compartir aquesta experiència excepcional amb algú i vaig trobar en l’escriptura una via canalitzadora per transmetre la inquietud que em provocava una situació com la que vivíem”.

Cada dia publicava unes breus impressions sobre el confinament a través de les xarxes socials i ho compartia amb els amics i seguidors. El que havia començat com una pura distracció es va anar convertint en una necessitat: “a les xarxes socials rebia comentaris i elogis i, de mica en mica, vaig veure que es creava un públic lector que seguia els escrits i m’esperonava a continuar”. Els textos són reflexions, de vegades amb un punt d’ironia o de crítica, de vegades amb tocs humorístics, que parteix sempre d’un aspecte destacable de la pandèmia i plasmen experiències col·lectives que fan que el públic s’hi senti identificat: qui no ha sentit aprensió a l’hora d’anar a comprar al supermercat o estranyesa davant la mascareta per primer cop? El llibre recull també relats inèdits i d’altres que han estat modificats o ampliats amb la voluntat de confegir un volum d’estil planer i directe que anima el lector a recollir les seves pròpies memòries i que no deixa de banda temes tan actuals com la immigració, el feminisme o la política.