El museu occidental és un camp de batalla: ideològic, polític i econòmic. Si gairebé tothom –directors, comissaris o ministres de cultura– vol avui dia «repensar el museu», pocs tenen, però, l’audàcia de posar en qüestió els mateixos pressupòsits del museu universal, producte de la Il·lustració i del colonialisme, d’una Europa que es presenta com la guardiana del patrimoni de tota la humanitat.

Recorrent la història del Louvre, discutint els atzucacs de la representació de l’esclavatge i examinant intents fallits de subvertir la institució museística, Françoise Vergès esbossa un horitzó radical: descolonitzar el museu vol dir posar en marxa un «programa de desordre absolut», inventar altres maneres d’apropar-se al món humà i no humà que alimentin la creativitat col·lectiva i retornin la justícia i la dignitat a les poblacions que n’han estat desposseïdes.