A La dona gelada Annie Ernaux s’acosta a la trentena, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, se sent una dona gelada.

Com milers d’altres dones ella ha sentit que la seva curiositat, la seva felicitat, el seu impuls vital s’anaven anquilosant en l’intent de compaginar la feina amb les compres, els sopars, l’atenció als fills… Tot allò que s’entenia com la condició normal per a una dona. Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l’esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos l’únic camí possible per a la realització personal.

«Ernaux assumeix plenament la seva identitat de dona procedent d’una classe popular, i s’alça com la veu d’una generació.» — Valèria Gaillard

«La dona gelada és un dels seus grans llibres, i un bon punt de partida per endinsar-se en la seva obra.» — Ahora Qué Leo

«Ernaux escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» — L’Avantgarde

Traducció de Valèria Gaillard