La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Amb un mocador al coll. Una dona com qualsevol altra i un home que l'assetja. Un persecució apassionant en una novel·la intensa, plena de profunditat psicològica i de girs inesperats. Un viatge a l’interior d’uns personatges aparentment anodins superats cruelment per la realitat que els envolta.

Ressenya del Núvol: http://www.nuvol.com/critica/anna-maria-villalonga-la-dona-de-gris/