La Jacinta vol saber com s’ho farà la mare per respirar dins el taüt, i les seves ties li diuen que val més que vagi a cuidar els seus germans. Ella recorda de la mare el soroll de la cullereta picant el got quan remenava la llet per desfer-ne tots els grumolls. Riu amb els germans i el pare quan ell arriba aviat de la feina i mengen tots junts i al final ell els treu xiclets i caramels de les orelles. La Jacinta se sent estranya en un món on els altres nens tenen mare. Tot i que no té cap àngel de la guarda, una dona que cavalca un cavall blau vetlla per ella. Una història colpidora sobre la memòria, la casa i l'heroisme d'uns nens que sobreviuen a l'abandonament.

"Nos enamora este relato de la escritora chilena Sara Bertrand: un texto triste y bello sobre la pérdida de la infancia, que se queda bajo la piel y abriga y estremece al mismo tiempo. Un cuento lleno de verdad, de esa verdad que duele pero en la que reconoces tus propias pérdidas, tus afectos, tus miedos. Del peso de las palabras que nos atan, de las responsabilidades que asumimos pero no nos corresponden, la necesidad de evasión cuando la infancia deja de serlo demasiado pronto. La literatura como bálsamo, las historias que nos contamos y contamos a otros para alejar aquello que nos inquieta" Libreria el Bosque de la Maga Colibrí (Gijón)

Guanyador del New Horizons Bologna Ragazzi Award (2017).

Traducció al català de la Tina Vallès.