Una dona amb tres ànimes (1918) és un clàssic de la literatura futurista italiana. És una novel·la breu escrita per la polifacètica intel·lectual i artista austríaca nacionalitzada italiana Rosa Rosà, pseudònim d’Edith von Haynau (1884-1978). L’obra és imprescindible per a entendre el clima i el context sociocultural italià de l’època, quan el futurisme femení aspirava a renovar la condició de la dona i va trobar en Rosa Rosà una de les veus més potents i creatives per aconseguir-ho. A Una dona amb tres ànimes es representa, amb tons fantàstics, una metamorfosi femenina a través de tres etapes amb què la protagonista aconsegueix l’emancipació. Rosà va escriure aquesta novel·la com a resposta literària al controvertit i misogin assaig de Filippo Tommaso Marinetti, titulat «Com se sedueixen les dones» (1917). Davant la polèmica, l’autora avisa els seus rivals masculins que:

«les dones […] estan a punt d’adquirir la consciència d’un “jo” lliure i immortal, subjecte a ningú i a res»