L'arqueòleg Eduardo Neves duu a terme, a partir de dècades de recerca, una reconstitució de vuit mil anys d'història de l'ocupació humana de l'Amazònia central —de fa deu mil anys fins als primers moments de la colonització europea, al segle XVI. Escrit per a un públic general interessat en la història, la ciència i l'antropologia, el llibre ofereix alhora una presentació de l'ofici de l'arqueologia, els seus mètodes, paràmetres i mesuraments, i els resultats reveladors de les recerques recents, que demostren, amb la descoberta de ceràmiques datades de fa deu mil anys en àrees de gran dispersió, l'ocupació de l'Amazònia central, a la confluència dels rius Negro i Solimões, cosa que contradiu el sentit comú que la regió hauria estat sempre ocupada per poblacions nòmades aïllades. Les troballes arqueològiques de Neves i els seus col·laboradors mostren, al contrari, que és possible suposar agrupaments grans i de durada i extensió considerables, amb objectes que suggereixen intercanvi amb altres poblacions del continent, inclosos pobles de les terres altes, a les muntanyes dels Andes.

Amb precisió científica, repertori històric i imaginació antropològica, Eduardo Neves porta al present la vida de dones i homes que van viure a l'Amazònia fa milers d'anys, tot suggerint que la mateixa selva hauria tingut com a un dels seus principals agents l'ésser humà, produint deixalles orgàniques, realitzant maneig d'espècies i conreus. Una hipòtesi que reforça encara més la importància del manteniment de les Terres Indígenes en el present.