A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d’elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d’una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps.

Són les responsables de portar a casa nostra l’espiritisme, que ja es practicava a la resta d’Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d’espiritualitat radical que capgira l’ordre social representat per l’església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l’autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència.