Faci’m oblidar el bosc és la crònica d’un viatge als inferns del dolor, la malaltia, els medicaments i les teràpies per anestesiar-se de les ferides que causa la ferocitat de viure. Una recerca no sempre esperançada d’un aixopluc espiritual, material, humà. La veu poètica arriba al centre exacte esmolat del dol i la devastació, i des d’allà emprèn el retorn (amb escepticisme i un punt d’ironia) en direcció a un lloc des d’on sigui possible, potser, rescatar el desig.

El llibre ens arriba després de set anys de silenci poètic i és el poemari més nu, colpidor i lacerant de Sònia Moll.

«Escrigui, vostè que en sap»

aconsella el terapeuta.

Com li dic que ja no escric cap vers

si no m’hi va la vida

—i no m’hi va: en vinc

pesadament i lenta

cada dia un poc més lluny

de tot el que l’anomena.