El mercat de la caritat.

Una mirada lúcida i irònica sobre una teranyina de donants, corporacions, fundacions i governs, que tenen per únic objectiu d’obtenir beneficis i enormes quotes de poder.

Durant els últims vint-i-cinc anys han crescut exponencialment el nombre de milmilionaris i els beneficis de les seves corporacions, però també els índexs de pobresa i de precarietat. Per què l’entrada al segle XXI ha suposat una proliferació espectacular de fundacions sense ànim de lucre a escala internacional? Per quina raó particulars i empreses dediquen tants recursos a organitzacions benèfiques que ells mateixos han creat? Podríem pensar que, per fi, la humanitat ha acomplert el repte de ser més justa i solidària. La realitat, però, és ben lluny de ser així. En aquest context de crisi ple d’oportunitats, la filantropia emergeix com una nova font d’ingressos per als mercats capitalistes. Aquest malson, que fa de la caritat un negoci, és el que anomenem filantrocapitalisme, i se sustenta en una complexa teranyina de donants, corporacions, fundacions i governs; una trama amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis i enormes quotes de poder.