Aquest llibre ha estat escrit sota una veritable possessió imaginativa que ha consistit a concebre la paraula font com a narrativitat de la paraula arbre. L’autor ha vist, davant seu, un arbre adollar-se, mig aigua mig llenya, no sé quants de cops, i això l’ha impulsat a assajar d’escriure els arbres com a cabal de riu, i a fer-ho amb tot el llibre com una imatge de mirall inaferrable amb un glu-glu persistent d’arbre fos. Per moments, l’avantarbre i el rerefont submergeixen el text en la indistinció, en el doll d’indistinció. Quan és així, els arbres que hi apareixen, per tal de succeir-se, o bé adopten la figura del brollador amb una continuïtat de criatura enllaçada, o bé la figura de la roda amb la transparència d’uns arbres que hi giren radialment.

“El fet consecutiu de repetir i renovellar és traslladable a qualsevol naturalesa, substància o element. Sense una repetició constant i persistent no hi ha novetat possible. D’una banda perquè, sense la semblança prèvia, la diferència no podria ser percebuda. I de l’alta perquè, d’una manera indestriable, l’origen pertany a la continuïtat de la vida, i qualsevol novetat neix d’aquesta llei de retorn.”