En David i l’Izan tenen un secret molt ben guardat i, per molt que la Júlia i les seves amigues els burxin i insisteixin una vegada i una altra, no els el pensen revelar. La Júlia és tossuda i gairebé sempre se surt amb la seva. Menys quan juguen a escacs, que guanya l’Izan. Ara tots dos fan companyia a en David i recorden l’excursió al gorg i les colònies de l’estiu: les curses de bicicletes, el telescopi, les ànimes que viatgen i les mantegues voladores.

I també explora la idea de la compassió...

«Sentir compassió pels altres, pel seu dolor i les seves tristeses, i sentir la compassió dels altres envers nosaltres, fa que no ens trobem sols, abandonats... Compartir els sentiments, ja sigui quan oferim la nostra compassió o quan en som receptors, vol dir que els altres ens necessiten tant com nosaltres a ells. No estem desemparats. Ningú que hagi passat per l’experiència amarga de la solitud i la marginació vol tornar-hi.» Zygmunt Bauman

A partir de 8 anys