Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins que arriba el moment d’escollir pretendent. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí.

Le Guin dona veu a aquest personatge sorgit de l’Eneida de Virgili en una novel·la que ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons.