La loteria, un conte inquietant i duríssim, es va publicar per primera vegada a la revista americana The New Yorker l’any 1948 i va provocar un escàndol majúscul, Shirley Jackson va rebre una allau de cartes de lectors indignats i la revista va perdre un nombre considerable de subscriptors ofesos per la crítica cruel i esfereïdora a la mentalitat tancada, conservadora i hipòcrita de l’Amèrica profunda. Aquest és un dels temes centrals de l’autora i el fil que vertebra aquest conjunt de relats, que exploren també la bogeria, l’alienació i l’horror que s’amaga a dins de cada casa, al centre de cada família, al cor de nosaltres mateixos. Jackson és absolutament genial mostrant l’alegria amarga, la crueltat banal, el desassossec de les vides malgastades i l’horror que batega en la calma quotidiana: cada un dels relats que teniu a les mans posen els pèls de punta.

“Vaig llegir el conte La loteria quan anava a l’institut, el Lisbon High School. La meva primera reacció: xoc. La meva segona reacció: ¿però com s’ho ha fet?” -Stephen King