Lo mig del món
Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d’una família. S’hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius.
Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s’espera la pluja, que és poca. On els governs furten l’aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d’habitar el món —les úniques que valdran a partir d’ara.
Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l’explica el coneix pam a pam: perquè l’ha viscut, se n’ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d’un territori, i el llegeix.
N’han dit
“Tot barrejat, ofereix literatura de la bona, de la que no vols que s’acabi, com les proses crepusculars de Clarice Lispector i les novel·les rurals de Marie-Hélène Lafon. O, dit d’una altra manera: com ser dona i ser de poble en un món on cotitza més la brillantor del metall que la robustesa d’una olivera.” Andreu Gomila a Time Out — Els 15 millors llibres per llegir aquesta tardor de 2023
“El seu, però, no és ni pròpiament un llibre de memòries ni d’autoficció, sinó una “barrija-barreja” de textos “que anava deixant per aquí i per allà, a mà, a màquina i amb ordinador”. El gruix del llibre són peces de to assagístic al voltant del paisatge i la memòria, lligades a reflexions que surten del Priorat però que bé es poden arrelar a altres realitats, perquè encara que ella situa “lo mig del món” al terme del Lloar, també ho és allà on siguem.” Francesc Bombí i Vilaseca a La Vanguardia — Lo Priorat és vida o el món segons Roser Vernet
“Unes memòries que no acaben de ser-ho mai del tot perquè sovint prefereixen explorar els terrenys de la divagació lírica, de l’especulació assagística, de la inventiva fragmentària, de la suggestió retòrica.” Pere Antoni Pons a l’Ara — ‘Lo mig del món’: el batec viu i sentit de Roser Vernet
“El resultat és notable perquè implica, alhora, la realitat i la reflexió, la identitat i els motius reals que l’expressen. En la línia, de fet, de la millor tradició poètica. No només això, certament, però això és, em sembla, l’essencial.” Ramon Pla i Arxé a El temps — Tot un món, al Priorat
“Si a Lo mig del món es reflexiona sobre nocions tan antigues com ara la Terra i sobre nocions tan modernes com ara el no-lloc, la manera de fer-ho és bastint una espècie de periple existencial, de camins i de mapa, de constel·lació de moments en el món, d’arxiu d’un nomadisme complet o potser, simplement, de testimoni de vida o, fins i tot, d’autobiografia.” Blanca Llum Vidal a Catorze — Lo món s’acaba
“Les idees expressades a Lo mig del món toquen cos i os. De fet, parteixen del cos i viuen perquè són part de la materialitat, del paisatge i de la gent; en són part i no se’n separen.” Jordi Martí Font a Prendre la paraula — Lo rei del Lloar, Lo mig del món i el pa de pessic
Entrevistes
“El paisatge és un dels temes que m’han acompanyat i la definició de Ramon Folch, que el paisatge és el rostre del territori, fa una mica el mateix paper que la del lloc és la gent. Aquestes frases són un lloc, també, on et quedes i l’explores, i a partir d’aquí veus tots els camins i caminets que se’t poden obrir i que et conformen uns itineraris i un mapa.” Montserrat Serra a Vilaweb — Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
Xavier Graset entrevista Roser Vernet al Més324.