La Mira te deu anys, es curiosa de mena i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar, pero no que la mirin. I es molt tímida. Exageradament. No suporta ser el centre d’atenció. A ella el que li agrada es dibuixar, i amb un llapis a la mà les hores li passen volant. Per aixo, quan els pares la matriculen a l’academia de ball del poble, li cau el món a sobre. Pero la Mira tambe es orgullosa i accepta el repte: qui sap si al final ballar l’ajudarà a perdre la vergonya.

"Els límits de la timidesa existeixen, pero no hi són per sempre."