Aquest és un llibre heterodox tant en el contingut com en la genealogia. La tasca feta per Jane Jacobs, que va veure la llum ara fa més de seixanta anys amb Mort i vida de les grans ciutats, és un dels exercicis més importants de llibertat intel·lectual, desafiament al pensament hegemònic i imaginació política arrelada a la realitat. Probablement això fa que no hagi perdut pas la seva vigència.

A base de qüestionar les bases ideològiques, materials, institucionals i polítiques sobre les quals s’han planificat, organitzat i construït les ciutats contemporànies, Jacobs fa una irònica radiografia de l’arquitectura del poder urbà. Unes urbs pensades per excloure la vida quotidiana i les necessitats de la majoria de la gent, uniformitzar i destruir la diversitat (social, d’usos, comercial...), i amb centres i processos de presa de decisions sense la gent del territori. Per contra, fa una apologia de la densitat urbana, dels carrers com a espais segurs, de l’arrelament, dels barris, de la cura comunitària…

Amb tot això, una de les característiques més valuoses d’aquesta obra és el mètode amb el qual es va escriure. Jacobs ho va fer des de la posició d’una veïna, activista de base, que mai va voler semblar una altra cosa. I ho va fer sense intentar emular els mètodes acadèmics, sinó fent valdre el coneixement expert de la mateixa gent que habita els carrers.

Un text irreverent i radical, però també clar i pragmàtic en les seves propostes, imprescindible per repensar i refer les ciutats avui dia.

Jane Jacobs (1916-2006) Nascuda a Scranton (Pensilvània), va arribar a Nova York juntament amb la seva germana Betty el 1935. Pluriocupada, dos fets marcarien la seva trajectòria: la vida al Greenwich Village de Manhattan (la bigarrada trama urbana del qual contrastava amb la quadrícula novaiorquesa) i la feina com a periodista freelance als barris obrers de la ciutat.

Després d’accedir a la Columbia University’s School of General Studies, el 1943 va treballar a Iron Age i el 1944 a Amerika, revista en rus del Departament d’Estat. Acusada de comunista (cosa que sempre va negar) durant la caça de bruixes maccarthista, va presentar una carta de renúncia en què denunciava la hipocresia governamental.

Des del 1951, amb el seu activisme al Greenwich Village, la seva confrontació amb l’ideòleg de l’urbanisme novaiorquès Robert Moses i la feina periodística a Architectural Forum o Fortune, desenvolupa una tasca crítica en la qual teoria i pràctica són inseparables. Jacobs va abandonar els Estats Units després de patir un arrest el 1968 i va decidir no tornar en protesta per la guerra del Vietnam. Després d’emigrar a Toronto, no va deixar de lluitar contra projectes d’autopistes i remodelacions urbanístiques depredadores.

Pròleg de Col·lectiu Punt 6

Traducció d'Alba Padrós