"Des de l´alçada d´una mirada que contempla i participa del paisatge, des de l´altura que dóna l´experiència de l´escriptura, el blanc es multiplica en significats contradictoris i, per això, inspiradors. Hi ha, d´entrada, l´elogi irònic del blanc dels cims més blancs -més abstractes i ideals, més filosòfics i hegelians-, i hi ha, també, la geometria del blanc que homenatja la carnalitat i la matèria del cos i la sang, la calç. Un recorregut de 31 poemes que ens convoca a caminar per carrers solitaris, entrar en el silenci contemplatiu d´una ermita, sentir com pesen les hores del campanar i atendre, a la fi, a la melodia del buit."

Mireia Calafell