Una matinada neix a les quadres d’un poblet un cavall blau. En veure’l, el rei proclama que es tracta d’una benedicció de Déu i ordena que l’entrenin fins a convertir-lo en un autèntic cavall de guerra. L’Onada Blava, com tothom el coneix, sembra el pànic al camp de batalla; però amb ell la guerra es fa interminable i l’alegria de la gent en veure’l s’esvaeix enmig de la fam i el sofriment. Un dia, l’Onada Blava es veu reflectit en els ulls d’un jove soldat. A partir d’aquell moment, el seu destí es transforma, i aconsegueix que el seu nom es quedi al cor de la gent amb un significat diferent.

«Perquè sempre arriba un moment en què tots podem dir prou i canviar un destí que no és el que batega dins nostre.»

El cavall, protagonista d’aquesta llegenda tan bonica amb trets orientals, com un heroi clàssic, desperta des de la primera pàgina l’empatia del lector. Construït amb la senzillesa i la intensitat d’un conte de fades, aquest relat meravellós es transforma en una metàfora sobre la pau, capaç de commoure lectors de totes les edats.

Hi conviuen la força i la tensió de la línia i el dibuix, amb el simbolisme del color. El blanc, el negre i el blau representen respectivament la bondat, la maldat i l’ideal. Un joc de contrastos amb el qual l’il·lustrador coreà Yoo Jun-Jae ret un homenatge a la pintura de Picasso, i en particular, al Guernica, a més de donar profunditat a la història, que manté sempre en alerta l’atenció del lector.

Un llibre per parlar de la pau i la responsabilitat que cadascú té sobre el seu propi destí, el final del qual, positiu i encoratjador, com adverteix l’autor, ens insta a «despertar el cavall blau que dorm al fons dels nostres cors».

«M’agraden els cavalls per la manera que tenen de córrer, sempre endavant. (…) Quan un no sap cap a on ha de córrer, el millor que pot fer és seure, alçar els ulls, observar el cel clar i imaginar-se un cavall blau.»