Soc la guitarra de l’Ovidi Montllor. He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis. I ara t’ho vull contar: la vida d’un home que va fer de cada cançó una barricada d’amor i de llibertat. Perquè l’Ovidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remourens. Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar. I, encara avui, si pares bé l’orella, la seva veu et despertarà.