En Willi venia d'un altre planeta i és per això que hi havia moltes coses que no sabia fer quan va néixer. No podia respirar ni menjar, com la resta de xiquets. Va haver d'adaptar-se a l'atmosfera i acostumar-se al menjar. Els habitants del seu planeta no necessiten menjar per viure ni parlar per comunicar-se; en tenen prou de donar-se la mà o de mirar-se als ulls. Per això els seus pares li han ensenyat a comunicar-se amb signes, que resulta més fàcil. Amb qui millor es comunica és ambla seva germana, que és la persona que entén més bé a en Willi i que moltes vegades li fa d'intèrpret. En Willi, quan es proposa alguna cosa, pot ser molt caparrut, però és obert i afectuós, fins i tot massa per a algunes persones terrícoles. Al seu planeta  les manyagues contínues són d'allò més habituals. A en Willi li va costar molt d'aclimatar-se al mostre planeta, tant que va estar a punt de marxar, però sortosament per als seus pares va decidir quedar-se i gaudir de les coses magnífiques que té el nostre planeta, com els cotxes, les vaques,  i la música a tot drap, sense oblidar la seva meravellosa germana Olívia.