Avui està de moda parlar de la raça o del gènere; la classe, d’altra banda, s’ha convertit en un tema desfasat. És un tema que ens fa tensar, nerviosos, insegurs de quin és el nostre lloc. Moltes persones (entre les quals m’incloc) han tingut por de pensar en la classe. La nació es va convertint ràpidament en una societat segregada per la classe que fa cas omís del patiment dels pobres i que tolera i condona moralment l’avarícia dels rics.

Som incapaços d’obrir un diàleg sobre la classe, tot i que la bretxa que separa els rics dels pobres no para de créixer i ens ha portat a una situació de lluita de classes constant. Parlo de les qüestions de classe que afecten més íntimament la meva vida i la vida de tantes altres persones que intenten ser conseqüents, que creuen en la justícia, que volen posicionar-se. Parlo del meu procés personal cap a la consciència de classe, començant pels orígens de classe treballadora; de la manera que el classisme ha debilitat el feminisme, de la solidaritat amb els pobres i de com percebem els rics.

Les dones de totes les races i els homes negres es van convertint ràpidament en els més pobres entre els pobres. Parlar sobre la classe i assumir quin és el nostre lloc és un pas necessari per viure en un món en què la prosperitat i l’abundància pugui ser compartida i la justícia es pugui fer efectiva en les nostres vides públiques i privades. El moment de parlar de la classe, de prendre partit, és ara; abans que sigui massa tard, abans que quedem tots atrapats en el nostre lloc i ens tornem incapaços de canviar el nostre destí.

Amb aquestes paraules bell hooks inicia aquest punyent llibre on ressitua l’opressió de classe des de la interseccionalitat amb la resta d’opressions. Un llibre per pensar més enllà de les jerarquies però també més enllà dels oblits.