El poemari, afirma l’autor, és un trànsit pels llindars: «pel llindar d’allò prohibit i allò permès, el llindar entre jo i tu, el llindar entre el cos i l’exterior, el propi i l’extern. M’interessava molt generar un discurs sense posició. No fer una apologia sobre l’abús o sobre la insatisfacció o la falta d’autonomia. Preferia reflectir algunes horribles sensacions com: gaudir l’abús, sentir-se reconegut en l’abús, refugiar-se en la violència. Ho resumiria com una falta de prejudici.» D’estil marcat per l’escriptura automàtica, està conformat per referents directes com Josep Palau i Fabre, Harold Pinter, Dino Buzzatti; i els còmics de: Jeff Jones, Moebius. Hi apareixen temes com la reconciliació amb el jo, l’alteritat, el record, la memòria i la relació humana amb l’animalitat, entre d’altres.