En els últims anys s’ha instal·lat un nou sentit comú punitiu que explota la por com a estratègia política, dirigida a facilitar l’acceptació de mesures repressives i a ampliar l’acceptació passiva dels abusos institucionals. Aquesta política s’ha infiltrat també en els moviments de base, des d’on també es reclamen solucions punitives per a problemes com el racisme, el sexisme, l’homofòbia o la discriminació.

Aquest llibre ens explica que no es tracta de negar els drets aconseguits ni de deixar de lluitar per altres drets necessaris, sinó de reconéixer que els drets inscrits en l’Estat són totalment insuficients. Pel camí tampoc podem oblidar que reforçar el sistema penal impacta en la repressió de les nostres lluites, alhora que releguem a un segon pla la generació de solucions pròpies allunyades de la lògica del càstig.