Vés al contingut
Portada del llibre
Portada llibre "I tenia cor"
A Descolonizar Hermanes
Disponible a la biblioteca ADH
Etiquetes

I tenia cor

Secció
ISBN
9788419160287
Pàgines
287
Preu
18.00
Ressenya

Per què cal defensar els drets de les treballadores sexuals? Per què és treball el treball sexual? Com construeixen les putes la seva agència? La «croada moral» ha establert els límits del que és decent, del que és bo i del que és normal responent allò que Gayle Rubin defineix com a «pànic sexual». Han utilitzat les lleis i ordenances per perseguir les treballadores sexuals (especialment les ja colpejades per la seva posició de classe, raça o gènere) controlant, així, les pràctiques sexuals de totes les dones i dissidents sexuals.

La trama del llibre és un viatge cap al cor d’un dels barris més controvertits de Barcelona: el Raval. Motterle recorre els seus carrerons en les manifestacions organitzades per les Putes Llibertàries, escoltant històries de vida en antres llegendaris o en la intimitat de casa seva, i ens recorda les barricades que van alçar les «dones mal inclinades» a principis del s. XX.

Mitjançant una mirada còmplice i interseccional, ens proposa una anàlisi situada dels dispositius de poder que acaben negant els drets de les treballadores sexuals. Desmitificant els imaginaris més difosos sobre el treball sexual, analitza i celebra les pràctiques emancipatòries encarnades per les protagonistes, sintonitzant-nos amb les seves necessitats.

 

Livia Motterle és antropòloga i feminista pro-sexe. Doctora en Estudis Avançats en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona, ha treballat com a investigadora post doctoral al Centre d’Investigacions i Estudis de Gènere de la UNAM (Ciutat de Mèxic) i al Departament de Sociologia de la UB. Guanyadora de diverses beques de recerca, des del 2012 desenvolupa etnografies sobre la relació entre treball sexual, violència de gènere, desig, interseccionalitat, espai públic i dissidència. Les seves publicacions, ponències i cursos universitaris es centren en aquests temes. Difon la seva feina a través de tallers i xerrades centrats en la prevenció de la putofòbia. És coordinadora del Grup de Recerca a Antropologia del Cos i la Sexualitat (GRACS-ICA) i és membre de la Xarxa Llatinoamericana d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CIEG-Universitat de Yale-UNAM) i del Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat (GENI-UB).

Laura Macaya es experta en la aplicación de la perspectiva interseccional en la intervención social y el diseño de políticas publicas en género y feminismo. Es docente en diversos postgrados y grados universitarios y formadora de profesionales en violencias de género. Destaca en su crítica al punitivismo, el abordaje de las violencias sexuales y la defensa de las feminidades transgresoras. Ha escrito Esposas nefastas y otras aberraciones. El dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad(Diletants, 2014), varios artículos en prensa y ha colaborado en el proyecto editorial colectivo Putas e Insumisas. Violencias femeninas y aberraciones de género: reflexiones en torno a las violencias generizadas (Virus, 2017). Actualmente dirige una casa de acogida para personas victimas de violencias de genero. Activista libertaria y feminista desde hace mas de 20 años, conspira actualmente en el colectivo Projecte X.

Janet Merida és portaveu de les Putes Llibertàries, referent de la lluita de les treballadores sexuals a Barcelona. Sudaka, puta o defensora dels drets de les treballadores sexuals, la seva dissidència vesteix de paraules canyeres que esfondren certs discursos moralitzadors. Va començar treballant en un club, va seguir en un topless, després en un apartament i, més tard, va trobar el que li agrada: el carrer.

Intineraris on apareix el llibre