Una terra, més enllà
Històries catalanes de ciència-ficció durant la guerra freda i el franquisme
La bomba atòmica, la cursa armamentística, la cursa de lespai, l'arribada a la Lluna, els ovnis, la conscienciació ecològica, la reivindicació feminista i racial, la societat de consum, les drogues, els electrodomèstics, la televisió. A partir del 1945 el món es va accelerar i la ciència-ficció va esdevenir una literatura gairebé realista. Si d'una banda hi havia una gran expectació per totes les possibilitats que s'obrien a la humanitat, de l'altra les pors del planeta es van projectar en un escenari dominat per la guerra freda i per l'espectre de l'apocalipsi. El segle XXI és l'hereu d'aquella Terra que es movia a batzegades, de les seves esperances i dels seus temors, alguns dels quals, aparentment oblidats, han ressorgit. Cal, doncs, tornar a llegir la ciència-ficció que es va escriure aleshores. Una Terra, més enllà proposa fer un recorregut per la ciència-ficció catalana d'aquell temps, entre els anys quaranta i la fi del franquisme, i convida a endinsar-se en un territori propi i a la vegada universal. L'antologia es divideix en quatre apartats temàtics.