Tina Frankens
La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura d’ella, li explica que ha tingut un accident greu.
A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa... sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar.
Bel Olid (Mataró, 1977) s’estrena en la literatura per a joves amb una novel·la que recrea el mite de Frankenstein en el moment actual. Tina Frankens es publica dins el segell Fanbooks, que pensa en general en un lector jove-adult, i ho fa amb una edició de luxe, tapa dura i unes il·lustracions magnífiques de Montse Rubio.
El primer que s’agraeix i sorprèn de la proposta és el plantejament, perquè només començar ens adonem que no hi haurà un narrador, molt habitual a la novel·la juvenil, disposat a explicar-nos tot el que passa, tot el que cal sentir, que ens garanteixi que tot quedarà entès i ben tancat.
L’autora opta, amb molt d’encert i conscient que el títol ja ens ha donat prou pistes, per anar confegint la història a partir de fragments, capítols curts que a poc a poc ens descobreixen una protagonista, també feta de pedaços, que busca respostes. Qui és? On és? Què són tots aquests records que la turmenten i que no acaba de situar?
Com ja passava en l’obra clàssica de Mary Shelley, la potència del relat recau en la relació entre creació i creadora, en aquest cas encarnada per la tieta científica que, després de deu anys, aconsegueix fer reviure la Tina, una jove de setze.
A totes les preguntes que ja es generaven a l’obra mare, com ara qui és realment el monstre, Bel Olid hi afegeix una nova dimensió, o un matís, que vindria marcat per l’adolescència de la protagonista.
Com a lectora, doncs, tens la sensació que el relat transita per dos nivells: el fantàstic, on tenen cabuda fins i tot les dones llop, però també un de metafòric, on es fa un retrat d’una etapa vital, de descoberta i desconcert de l’adolescent i de trencament o transformació de la relació mare-filla.
Ja em perdonarà l’autora si aquesta és una interpretació molt personal, però fet i fet aquesta és la riquesa de les obres prou obertes i suggeridores, on tothom pot trobar-hi allò que necessita.
Que potser Tina Frankens presenta alguns buits argumentals o incongruències? Cert, però ben mirat, i guardant les distàncies, a l’obra de Mary Shelley també n’hi trobem unes quantes, que evidentment li hem perdonat per la grandesa i potència del relat.
Glòria Gorchs
