Tercer volum de contes de Víctor Català, que aplega la part més reconeguda de la seva obra: els drames rurals, contemporanis de Solitud. Amb un postfaci de Najat El Hachmi.

Serenament, en vint-i-nou contes publicats entre 1902 i 1907, Caterina Albert passeja els ulls pels racons foscos i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violència en la societat que coneix. La nostra, lector. Els títols parlen per si sols: “L’explosió”, “Parricidi”, “Agonia”… Alguns dissimulen, com aquest “Carnestoltes” en què esclata l’amor lèsbic per primer cop en la literatura catalana.

Najat El Hachmi els ha llegit i se n’ha inspirat per escriure Mare de llet i mel. Diu al postfaci: “La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.”