L´antropòleg Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l'activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Màlaga i de Santander, però també de l´Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó. La majoria procedien de riques famílies de mercaders o de capitans de vaixell, però també n´hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tràfic d´esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d´embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l´illa de la Reunió, etcètera. Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l´Àfrica, i d´altres van retornar. Nerín deixa constància d´alguns negrers que van gaudir d´un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d´ànimes documenta una realitat incòmoda i punyent sense la qual no s´entén ni la història d'Àfrica ni la nostra.