Per ser justos, necessitem no oblidar els fets. Aquest llibre que presentem és una crònica de l’arribada massiva d’immigrants, de la gestió que se n’ha fet des de l’Administració pública i de l’aparició de les actituds xenòfobes amb pretextos diferents i la seva evolució organitzada. Cal treure’n conclusions.



Hi ha moments en la història que una ideologia aglutina com un imant multituds que no troben sortida al seu malestar. Aquestes ideologies posen en safata el desig de trobar «el culpable» a qui encolomar el propi fracàs. És l’antic anyell del sacrifici de temps immemorials, només que avui, en comptes d’animals, s’hi destinen persones.

Les conseqüències són terribles. El poble aprèn a dir que sí als seus instints més baixos. El raonament deixa pas al vòmit. Els valors espirituals i morals aconseguits amb penes i treballs durant mil·lennis es lliuren a l’odi.

És l’hora dels «homes providencials», dels «salvadors». Per a la nostra salvació, acaben decidint sobre la nostra vida, quina és la pàtria vertadera i quina no. Per detectar el seu potencial, hem de llegir els fets històrics i no enganyar-nos pel posat de «pallasso» que sovint fan servir com una careta propera i inofensiva.



En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l’autor s’endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.

Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d’Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió