Del 15M a la emergencia de una sociedad civil viva.

Estamos ante la emergencia de otra manera de participar políticamente, de la exigencia de la democracia necesaria del futuro. Desde el 15M, un laboratorio social en la calle y las redes ha cambiado el panorama político y se ha constituido como un agente de transformación.

A les vuit al raval era on, durant moltes tardes, un grup de persones ens reuníem en assemblea per intentar canviar un sistema que continua sense agradar-nos. Ara, reprenem la frase per anomenar aquesta capsa oberta d’on surten experiències, imatges i reflexions al voltant de l’acampada i el 15-M a Terrassa.

«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa.

Coincidiendo con el aniversario de los movimientos asamblearios que desde el 15 de mayo de 2011 se propagaron por toda la geografía española y universal, varios de sus miembros más activos, escritores, críticos y periodistas que fueron partícipes o los siguieron con interés, se reúnen para reflexionar, a la luz de los nuevo s acontecimientos, sobre un posible final de la CT, Cultura de la Transición.