Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat.

Intelectual pública, renovadora de la crítica, figura totémica: Susan Sontag retratada como nunca, en una biografía merecedora del Premio Pulitzer 2020.

Esta es, sí, una biografía de Sontag: el paradigma de la intelectual pública en la segunda mitad del siglo veinte americano; la renovadora de la crítica, que abarcó y valoró (sin necesariamente nivelarlos) lo supuestamente «alto» y «bajo»; la figura totémica, tan intimidante como magnética, presente en todas las conferencias, y también en todas las portadas de las revistas: casi una marca registrada.

Mirar-nos de cara és una col·lecció d’assajos que Vivian Gornick va publicar als anys noranta i que exploren la lluita diària i incansable de l’escriptora per encarar-se sense sentimentalismes ni malenconia a la seva solitud creixent i al difícil equilibri per mantenir una vida independent i, alhora, establir una profunda connexió amb els altres.

La mare és una haenyeo, una dona del mar. Cada dia, entra a l'aigua i aguanta la respiració per pescar. Només se n'emporta allò que el mar li permet i el cuida com si fos un jardí de flors, perquè, quan jo sigui gran, també pugui nedar entre les onades i convertir-me en una dona del mar.

1 de desembre de 1955. A la ciutat de Montgomery, Alabama, una jove negra es nega a cedir el seient a un home blanc. El conductor ho denuncia a la policia i la dona acaba sent detinguda. Ningú no s’esperava, però, que aquell acte desencadenaria tot un tsunami de mobilitzacions que posaria contra les cordes el sistema racista dels EUA. Aquella dona es deia Rosa Parks i amb la seva acció va demostrar el poder transformador de la desobediència civil contra lleis injustes. Però qui s’amaga rere aquesta acció històrica?

Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77.

Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per escriure una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. L’autor també explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació.

En Padrón hay una casa humilde cuyo nombre es grato al espíritu: La Huerta de la Paz. Allí una niña enfermiza aprende a andar sobre las piedras viejas del jardín y pasa horas contemplando los aleteos de las mariposas sobre las dalias. Frente a su colegio está el cementerio de Adina, donde la pequeña se entretiene deletreando los epitafios en los días de sol.