Pensar una política de la vida, i fer-ho desactivant la lògica del poder, el control i la producció d’una subjectivitat marcada per obligacions i imperatius. Pensar una política de la vida com una política sense obra ni operativitat, un espai polític per als kafkians, els Jakob von Gunten i els Bartleby que prefereixen no fer, ni obeir, ni produir. Aquesta és la gran qüestió que ens proposa el pensament de Giorgio Agamben.

La qüestió fonamental és aquella que planteja com una multitud pot esdevenir una persona civil única. Hobbes és un pensador ineludible perquè explicita el mecanisme constitutiu de l’artifici que és tot ordre polític com a artefacte humà que resultarà més o menys adequat si sap establir l’obediència a la llei de manera que garanteixi prou seguretat i pau com perquè la llibertat i el benestar siguin possibles.