El año I de la Revolución rusa es el relato apasionado de un militante bolchevique. Escrito entre 1925 y 1928, todavía en medio de la turbulencia revolucionaria, el texto se despliega como un torbellino que reproduce la agitación y la velocidad de los primeros doce meses de un acontecimiento que, como pocos, hace de parteaguas de la historia moderna.
La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara d’adults ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra...
Publicat el 1991, aquest llibre tingué l’impacte d’una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l’honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afganès, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a l’Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc.
Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l’abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l’esposa d’un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa d’una grangera anciana que no comprèn per què ha d’abandonar el seu poble: «Per què marxar? Aquí s’hi està bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats de la “patrulla de neteja”, a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l’amor.
Un thriller ambientado en St. Petersburgo, donde se celebra un campeonato internacional de ajedrez y donde se están cometiendo una serie de misteriosos asesinatos.
Zugwang: [del alemán Zug («movimiento») y Zwang («exigencia, obligación»)]. En ajedrez se emplea para describir una posición en que uno de los jugadores queda reducido a un estado de total impotencia: está obligado a mover, pero cualquier movimiento solo empeora su situación.
En Pere, que és voluntari d'una organització d'ajudants a malalts oncològics, coneix un home solitari que, en arribar al final de la seva vida, li confessa el seu secret. Li diu que ell no és la persona que tothom creu que és i li dóna pistes perquè pugui esbrinar qui és ell i què ha estat la seva vida. En Pere descobrirà que aquest home fou un dels nens deportats a Rússia durant la guerra civil espanyola i que més tard va formar part dels serveis d'espionatge russos.
